La societat romana

Tal i com passava en general del món antic la condició de ciutadà romà significava el reconeixement d'uns drets jurídics que no tothom podia tenir. Abans de tenir la ciutadania romana els habitants es governaven per les seves pròpies lleis i institucions tradicionals.

Les classes socials estaven dividides entre: els patricis (aristocràcia romana), plebeus (els que no eren patricis), noblesa o ordre senatorial (patricis i plebeus rics), l'ordre eqüestre (cavallers de l'exèrcit romà), ordre decurional (qualsevol persona rica que pogués entrar al consell local), patrons i clients (els patrons eren els clients més importants), finalment hi havia els lliberts (esclaus dels ciutadans romans que estaven lliures) i els esclaus (enemics vençuts i capturats, la reproducció d'aquesta mateixa població esclava, nens abandonats, etc.).
Les ciutats

Les civilitzacions de roma van ser principalment urbanes, ja que el que més hi havien eren les ciutats.
Es trobaven fòrums, basíliques, temples, amfiteatres, teatres, circs, termes, aqüeductes, vies i ponts, repartits per tota la ciutat com a edificis públics per a culte i diversió.
Les civilitzacions romanes, eren influenciades per les etrusques i gregues, per el que els dos carrers principals, eren en creu d’est a oest(Decumanus) i de nord a sud(Cardo), la resta de carrers eren més estrets i estaven en el mateix tros del que dividien els carrers que creuaven tot.
Les ciutats, estaven envoltades de muralles per defensarse, els carrers eren de vorera alta i tenien unes pedres col·locades de la mateixa alçada per si plovia. Al mig de la ciutat i havia una plaça amb el fòrum , que era el que definía a la ciutat, era el lloc on es celebraven les eleccions i altres coses importants.
Hi havia quatre tipus bàsics d’habitatge segons els nivells econòmics:
La domus, (casa senyorial)
Les insulae, (blocs de pisos)

La villa rústica i la urbana.

La religió: el culte domèstic, la religió pública i el culte imperial
Els romans, es consideraven els més religiosos que existien, encara que al llegir les escriptures llatines no es va trobar casi res relacionat amb aixó.
A Roma era molt freqüent que es rendís culte als déus de la llar, el Pater Famílies era el sacerdot que hi acudia per organitzar el culte a qualsevol dels déus que hi havia per la vida quotidiana: per el naixement, el menjar, l’escola, ramats, entre altres, també si celebraven ritus per a moments importants com naixements o la mort.
Després hi havia el culte imperial que estava dictat per el poder romà, servia per mostrar la fidelitat a Roma i a l’emperador.
El primer temple de culte imperial es va fundar a Tàrraco el 15 d.C. en honor a August, allà es va afegir el fonament que quan hi havia la succesió del nou emperador es divinitzava l’anterior. Aquest culte, es superposava als altres més tradicionals.
Abans d’adorar als déus grecs, també es rendia culte a uns altres que eren divinitzats pels llatins del Laci.
Entre ells es troben:
Janus, tenia la força de la llum i se'l representava amb dues cares que significaven passat i futur.
Saturn, la divinitat que protegia les sembres i llavors.

Vesta, la deessa de la llar.
Jupiter(Zeus grec) i la seva esposa Juno(Hera grega) i Minerva(Atenea grega).
Al politeisme, ja es van afegir els déus campestres: Silvans, Faunes, Nimfes, entre altres.

La vida quotidiana:

El dia es dividia en dotze hores (primera hora, secunda, tertia, etc.) des de la sortida fins a la posta del sol. La nit es dividia en quatre torns de vela (primera vigília, secunda, tertia, etc.) des de la posada fins a la sortida del sol. El final de l'hora sisena i començament de la setena coincidia amb el migdia . El pas de la segona a la tercera vigília coincidia amb la mitjanit .

Els romans s'aixecaven d'hora: era aixecar-se amb el sol, es preparen ràpidament ja que es deixen posada per dormir la roba interior. Es renten braços i cames (la resta del cos cada vuit dies). Prenen el desdejuni, compost fonamentalment per pa, formatge, mel, dátiles, olives...

La resta del matí està consagrat als negocis, públics o privats. Els personatges importants baixen al fòrum acompanyats d'una multitud de clients. Llavors es fan les visites de duel, de felicitació, es va a veure als vells d'els qui s'espera heretar. Els ciutadans pobres, proveïts de la sportula, callejean .En general, el matí es dedica als negocis, la tarda al descans. Però, hi ha gent que treballa tot el dia (els esclaus) i hi ha qui no treballa mai.

L'esmorzar té lloc al migdia. És anàleg al sopar, es tracta d'una espècie d'esmorzar fred amb fruites i vi.

La tarda.

La migdiada dura fins a dos quarts de dues i les dues de la tarda. Cada vuit dies els romans prenen un bany, els rics a les seves pròpies cases, els altres en els banys públics, on calia pagar una entrada, en temps de l'Imperi, els banys van ser cada vegada més luxosos i comptaven amb salons, restaurants, tendes, sales de joc, etc. El bany complet tenia quatre fases:

- Tepidarium: bany tebi,

- Caldariumr: bany calent,

- frigidarium: bany fred,

- massatge i unció amb oli.

La romatizació

Un dels fets històrics més importants dels romans va ser la conquesta d’Hispània. Ara havien traspassat als ibèrs i celtes la llengua, el dret, la religió, l'organització, la política, i l’activiat social i econòmica, el gust estètic, la filosofia, etc...

Això va afectar més als ibers que als celtes, que estaven més avançats tecnològicament.

Els romans van crear moltes ciutats a l'Occident europeu, contruïnt la més important de la península, Tarraco.

Els romans mateixos, van agafar costums iberes.  

L’empremta cultural  de la civilització romana: l’art, la llengua i la literatura.

L’art: Les arts plàstiques neixen a l’art Romanic com el revestiment arquitectònic i està associat a la decoració monumental.
L’escultura es desenvolupa preferentment als timpans , també en capitells, piles bautismals, i la pintura en la closca de l’àbside.

La composició dels dos espais sol ser semblant.

A l’escultura, la temàtica es religiosa i té una finalitat docent de representacions biblíques, especialment apocalíptiques a la portada. Però ells tenien un baixíssim nivell de cultura, per el que no podíen conèixer més que la predicació oral i la visualització.
Poden tenir:
-Decoracions geomètriques.
-Vegetals.
-Representacions d’animals fantàstics i monstres amb origen oriental.
La pintura es pot trobar a murals (amb la tècnica del fresc sec), taules, miniatures, etc.

La Llengua: Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí.

Aquestes llengües es parlaven i es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi Romà.

La Literatura:

Parlaven en llati i el seu nom ve de Lacio una comarca de Italia .

Hi ha un tipos de lliteratura romana:

La literatura romana indígena: Nomes queden pocs fragmentes del inici de Roma  una mica de la Republica, dels enperadors i principalment dels Antonins