Aprèn l'origen i el declivi d'un imperi
Ave César
La història de Roma
Els conflictes socials entre patricis i plebeus:
Després de l'expulsió dels reis i la instauració de la República, el poder va estar per els patricis,que formaven el Senat i els escullien els ciutadans.
Els patricis, descendents de les primeres famílies que havien fundat la ciutat al costat de Ròmul, gaudien de privilegis. Els patricis feien les lleis, els patricis eren també els jutges que castigaven als infractors de la llei.
Als plebeus, que pagaven els seus impostos i acudien a l'exèrcit quan se'ls convocava, nomes podien reunir-se cada any per elegir els magistrats entre els candidats que presentaven els patricis. Indignats per aixo que els obligava a convatir als inconvenients de la ciutadania, sense permetre'ls gaudir dels seus avantatges, els plebeus van emprendre llargues lluites amb els patricis per reclamar més drets.
Les magistratures, el senat i les assemblees o comicis
Les magistratures:
Característiques comunes de les magistratures
Electivitat:
tots els republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren elegits pel poble romà en els comics.
Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics i en absolut retribuïbles.
Anualitat: tots els magistrats eren elegits cada any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris.
El senat:
escollits pels censors de manera vitalícia, si no n'eren expulsats pels mateixos censors. Es reunian a la cúria, un edifici situat al fòrum. Les assemblees estaven formades per 600 persones pero el nombre va anar variant
Comics:els comicis curiats per als patricis o el consell de la plebs per als plebeus,
els comicis centuriats, en què votaven dividits en cinc classes censitàries (segons la riquesa), van esdevenir l'assemblea amb més atribucions. Les cinc classes es dividien en grups que comptaven com un vot, compostos de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes valia més que el de les més baixes. Es reunien al Camp de Mart.
La conquesta d’Itàlia:
La República Romana va ser capaç de dominar la Península tot i ser una petita zona al centre d'Itàlia, envoltada per múltiples tribus agressives i poderoses. Aquest fet va ser possible gràcies a la combinació de conquestes militars, colonitzacions i aliances estratègiques; el que va aconseguir que el poder militar de Roma creixés i les ciutats que van començar sent "aliades" passaran a dependre d'ella.
La conquesta de la Península es desenvolupament tres el pas de diferents guerres.
El Nord de Roma va entrar en conflicte amb els etruscs, que abans havien dominat a Roma.
En Aquest, els romans es van involucrar en tres guerres amb les Samnitas.
La conquesta de la península italiana va culminar en la guerra pírrica. Al començament de S.III aC, els grecs, els qui van començar a colonitzar el sud d'Itàlia van començar a desconfiar de la creixent influència de Roma. Al S. VIII aC els grecs van convidar al Rei Pirro d'Epiro a ajudar-los en el seu conflicte amb Roma. Ell va ser capaç de vèncer als romans en una sèrie de batalles; encara que finalment va ser vençut marcant el final de la resistència grega a les dominacions Romanes.
Roma quedo sent propietària de Magna Grècia i del sud d'Itàlia figuro com a potència cormercial i rival de Cartago.
-Fet per Lidia Jurado
Les Guerres Púniques
Hi va haver 3 guerres púniques
- La primera guerra púnica (264-241 a.C)
- La segona guerra púnica (218-201 a.C)
- La tercera guerra púnica (149-146 a.C)
Uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Cartago els va donar protecció fins que els mamertins van decidir donar-se a Roma. Quan els romans van acudir a ajudar els mamertins, va començar la primera guerra púnica. La guerra es va desenvolupar sobretot a Sicília
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques, lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevingué la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental
La Tercera Guerra Púnica ser l'última de les guerres entre Cartago i la República romana, va passar entre els anys 149 i 146 aC. Les conseqüències de la derrota de l'imperi cartaginès van significar l'extermini complet de la ciutat de Cartago, la conecció de tot el territori restant de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa.
La formació d'un Imperi
Després de la segona guerra púnica Roma ja domina el Mediterrani occidental i de seguida inicia l'expansió cap a l'oriental. En l'última fase de la República Roma crearà un imperi al voltant de tot el mar Mediterrani, alhora que les institucions republicanes entren en una crisi definitiva que desembocarà en un seguit de guerres civils i duran el sistema republicà a la seva fi.
El Primer Triumvirat i Juli Cèsar
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
El 59 aC tres homes ambiciosos veien les seves carreres polítiques bloquejades pel senat i van decidir enfrontar-s'hi amb una tàctica comuna.
- Fet per Dídac Tamayo
