Còmmode

L’edat de l’or va acabar amb l’Imperi de l’emperador Còmmode. La seva primera decisió va ser signar la pau amb els pobles bàrbars. Era incapaç d'enfrontar-se amb valor a l'enemic; però era un gran aficionat de la lluita de els gladiadors, i li agradava juntar-se amb ells, i combatia amb ells amb espasses i tridents. Tornant a Roma, va abusar del seu càrrec: volia que el tracte-sin com a Hèrcules, va canviar el nom de tots els mesos, i fins i tot el de la pròpia Roma, que es va convertir en la Colònia Nova Comoriana.

La ciutadanía romana

El successor de Septimi Sever, Caracalla, és recordat en tots els llibres d'Història per haver concedit la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi, l'any 212. La condició de ciutadà havia estat un cobejat bé l'abast de molt pocs al començament de l'Imperi, però s'havia anat estenent progressivament amb el pas del temps, fins al punt que la mesura de Caracalla, destinada en realitat a augmentar els contribuents per poder pagar més soldada a les tropes, no va tenir massa transcendència pràctica, però sí simbòlica.

La gran confusió del segle III

El final de la dinastia dels Severs va obrir un dels segles més confusos de la Història de l'Imperi: el segle III. En ell es van succeir mig centenar d'emperadors, alguns dels quals van romandre tot just uns dies al tron. Mentre generals sense escrúpols es disputaven la porpra i arrossegaven a les legions a la Guerra Civil, els bàrbars assetjaven les fronteres, la població s'empobria i les províncies se sumien en el caos. Per moments va arribar a semblar que l'Imperi havia arribat a la seva fi, que tot es perdria en un remolí de lluita i sang.

- Fet per Alex Marcos

Les reformes de Dioclecià

En el segle III Roma estaba submessa en el caos i el seu final era imminent. Però, un general de origen humil, Dioclecià, va conseguir tornar a prendre el control del poder, i a l’any 285 va inaugurar una época de reformes que assegurarien la supervivència de l’Imperi durant quasi dos segles en Occident i mil anys a l’Orient..En Dioclecià es va percatar que un sol emperador no era suficient per atendre totes les necessitats de l’Imperi i va decidir dividir els seus dominis en dos: l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. Així va formar la tetrarquía: cada part de l’imperi (l’oriental i la occidental) i seria governada per un emperador, amb el títol de August, que a la vegada tindria como subordinat un sòts-emperador, anomenat César, que atendría a la seguretat de les fronteres.

Constantí

Amb unes petites modificacions, les reformes van ser mantenides i continuades per Constantí. Però durant el regnat d’aquest emperador va fer coses que cal destacar:

• A l’any 313 d.C. en Constantí va declarar la llibertat dels cultes de tot en el Imperi, i el cristianisme, que va fer què es tornès la religió oficial de Roma.

• Ell va fundar la ciutat de Constantinoble que la va convertir en la ciutat imperial.  

Durant tot el segle IV, les profundes reformes de Dioclecià van permetre administrar, amb moltes dificultats, un Imperi atacat pels bàrbars i debilitat per la pobresa que hi havia a les seves províncies. L’estat tenia tants pocs recursos que no donaven abast per contrarrestar tots els atacs del pobles bàrbars.

Teodosi divideix l’Imperi

Finalment, a l’any 378 Teodosi va pujar al tro romà. Va ser obligat a defendre les seves fronteres amb molt poques tropes. En Teodosi va utilitzar molt els guerrers bàrbars, i va signar un tractat amb els gots, els va oferir poder-se assentar en territori romà, a canvi que els hi deixessin les seves tropes.

A més, en Teodosi va convertir el cristianisme en la religió oficial de l’Imperi Roma, i prohibia el paganisme. Els cristians van començar a ocupar alts carrècs de la administració.

En Teodosi va tenir la decisió de dividir l’imperi, a la data de la seva mort, l’any 395, entre els seus dos fills, formant l’Imperi d’Occident i el d’Orient. L’Imperi d’Occident va quedar al càrrec de Honori, i el d’Orient, d’Arcadi.

L’Occident es asediat

A la mort de Teodosi, l’Imperi estava dividit, però això no va fer que acabessin els problemes, sobre tot en la part occidental. Els pobles bàrbars envoltaven les fronteres romanes, i van arribar fins a Hispània i el nord d’Africa.

Els dominis occidentals de Roma van quedar reduits en Itàlia i una franja al sur de la Gàl·lia. Els successors eren com titelles, eren nens manejats com volien els generals.

A l’any 402, los gots van invadïr Itàlia, i van obligar als emperadors a marxar-se a Ravèna, rodejada de pantans y més segura que Roma y Milà.

El saqueig de Roma

A l'any 410, les tropes d’Alaric van assaltar a Roma. Durant tres dies els bàrbars van saquejar la ciutat, van profanar les isglesies, asaltar els edificis i van robar tots els seus tresors.

Amb l’assalt de l’antiga capital, ja no hi havia esperances de reflotar, que ara es veia abocat a la destrucció.

-Fet per Arnau Soriano

Fi del Imperi Romà
L'any 476 va arribar al tron Ròmul Augústul, el seu nom feia referència a Ròmul el fundador de Roma i August el que va fundar l'imperi. Encara que el seu nom, no va tenir res a recordés a aquests homes, ja que va ser un personatge que no s’assemblava en res amb ells, per aixó, va ser expulsat del tron només un any després per el general bàrbar Odoacre.

Així poc a poc, va caure l'Imperi Romà d'Occident gràcies als bàrbars. El d'Orient va poder sobreviure mil anys més fins que els turcs, l'any 1453 van enderrocar l'últim emperador bizantí, així acabant el domini dels descendents de Ròmul.

-Fet per Mª Pilar Ribas