L’origen llegendari de Roma:

Tarquini el superb, era un rei de Roma tirà que feia les cosa a l'estil oriental i els romans el van acabar odiant. Després d'haver assassinat al seu sogre, en Servi Tul·li, va anar el primer monarca que es va envoltar d'una guàrdia personal per protegir-se. Va dur a terme importants campanyes militars en territori etrusc i va realitzar grans obres a la ciutat, com el Temple de Júpiter que seria el més important de Roma. Però les seves victòries i les seves construccions no dissimulaven la seva crueltat. Seguidament el poble buscava la manera d'apartar la seva tiranìa i la seva caiguda va ser la mort de la jove Lucrècia.

L'honesta dona havia estat forçada per un fill de Tarquini i després de la desgràcia es va suïcidar davant d'ells, en assabentar-se van decidir expulsar al rei i a tota la seva família. L'any 509 aC començava la República Romana,que governaria la ciutat durant cinc segles.

El domini etrusc: 

Els 4 reis llatins (Ròmul, Numa Pompili, Tul·li Hostili i Anc Marci) van ser elaborat les primeres lleis, Van fer les fronteres i van afavorir l'esperit civil dels primers romans, van anar els tres reis etruscs (Tarquini Prisc,Servi Tul·li i Tarquini el Superb) els que van convertir un petit llogaret en una autèntica ciutat posant una part de la grandesa de Roma.Els reis etruscs van col·locar importants reformes socials (exèrcit, impostos...) i van aplicar una política de construcció d'obres públiques de tipus civil, religiós, militar i d'infraestructures com el clavegueram.

El final de la monarquia:

La família tradicional romana estava constituïda pel pare, la seva dona, dos o tres fills o filles, els esclaus domèstics i els libertos. Es tracta d'una família patriarcal on el pare controla tot el poder sobre els altres membres, així com la disponibilitat dels béns que posseeixen; és el que organitza l'economia, distribueix els recursos, té entitat jurídica, és l'amo de les seves pròpies coses i amo de tot el que procedeix de la seva esposa. El pare té també les prérogatives religioses de la família, especialment en el relacionat amb el culte domèstic, tres són els elements que formen aquest culte: el culte a la llar , el culte al Genius i el culte als Ragis.

-Fet per Adrià Valverde

 

Entre la història i la llegenda

Els seus humils començaments no van haver de distingir-se molt dels de tantes ciutats de la regió del Laci. Però amb el temps, els antics historiadors romans van pensar que la ciutat escollida pels déus per convertir-se en propietària del món havia de tenir un origen heroic, que van adornar amb infinitat de llegendes, moltes vegades contradictòries entre si, plenes de déus i herois mitològics.

De fet, per als moderns investigadors resulta difícil distingir llegenda i realitat, perquè de vegades, inesperats descobriments arqueològics treuen a la llum les petjades de personatges i successos que semblaven meres invencions llegendàries.

Ròmul i Remul: Roma va ser fundada per dos germans bessons, Ròmul i Remo, que, acompanyats de rodamóns expulsats de les seves pròpies ciutats, van decidir fundar un nou assentament al costat del Tíber. Els dos germans no es posaven d'acord sobre el lloc en què aixecarien la seva ciutat. Remo preferia el promontori del Aventino i Ròmul s'inclinava pel pujol del Palatino. Axi que van decidir deixar el seu enfrontament a l'arbitri dels déus i quan van pactar cadascun en el seu pujol, es van quedar esperant un senyal de l'alt.

el 21 d'abril de l'any 753 a.C. Remo contemplava el net cel primaveral des del cim del Aventino quan va albirar sis enormes voltors sobre el seu pujol. Ple d'eufòria, va arrencar a córrer cap a Ròmul, per anunciar-li la seva victòria. No obstant això, en aquest mateix instant, un esbart de dotze ocells sobrevolava el Palatino. Segur de la seva victòria, i sense esperar l'arribada del seu germà, Ròmul va agafar una arada i va començar a cavar el pomerium, el fossat circular que fixaria el límit sagrat de la nova ciutat, prometent donar mort a qui gosés travessar-ho.

Però Remo, enutjat per la seva derrota, ho va creuar desafiadora d'un salt. Obligat pel jurament que acabava de pronunciar, Ròmul va donar mort al seu germà, que va anar el primer a pagar amb la seva vida la violació de la frontera sagrada de Roma.

Aquesta llegenda tancava per als romans una halagüeña promesa: la seva ciutat seria perfecta i mai tindria fi, com el fossat que envoltava el Palatino. Però contenia també una fosca amenaça: l'ombra del fratricidi sobre la qual estava fundada planejaria com una maledicció sobre Roma, en la història de la qual van abundar els assassinats i les Guerres Civil